Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/412

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
392
Curial y Guelfa.

Duch, venien quaranta set Reys, los quals per mans daquell, axi en la obsidio com fora daquella noble e sobres gran ciutat, finaren lurs naturals dies, e semblantment Duchs e Princeps e altres legions de gents en menor esclat, constituits en nombre gran, qui per laspasa daquell, axi com los dits Reys morts en batalles, foren per lo dit Hector tramesos al Regne de Pluto. Era aquest Hector (7)...

37.

E

N aquell punt que Curial viu Hector, cuyda caure de la cadira on estaua, e en lo seu cor se mes tanta terror, que tots los membres li començaren a tremolar. Mas aquell saui e cortes Hector, conexent la passio de Curial, apartantse dell un poch, en la seguent forma parla:—Curial, nom marauell si has por veent te entre tal gent constituit, car no ha vuy home en lo mon que en tal plaça com aquesta se tengues per segur. Empero sies cert que algun dels que açi som, not pot tenir dan. So estat certificat que tum desijaues veure; vet maçi, yo son aquell de qui tant se parla, e per ventura los fets meus no foren tals que tanta mencio sen degues fer. Si a mi fos possible fer alguna cosa per ta honor, no cansaria, mas es me tolt, e a tu ne a altre no pusch aprofitar, e aquesta es la pena que pas: e calla. Curial no fonch poderos a respondre, ans se fora mes a genolls si li fos estat consentit, mas era judge e conueniali