en so de defendre, cinyen la sua galera ab ligams e cordes molt forts, liguen los galiots per ço que Neptuno nols sen port ab la sua rapina. E com de luny vessen venir un nuuol molt negre, murmurant e menaçant, cuyten los mariners e lo comit ab astes de darts, preguen los galiots que voguen per atenyer a port de salut. Empero, la pluge ve en gran cantitat, bramen los nuuols e lascuredat creix, la nit mostra la sua bruna ans tenebrosa cara, mouen se les ones e fan munts e valls, feren aquella galera que encara no sabia que ere mal, tempesteyen la, ara la menen ença, ara enlla, ara amunt, ara auall, ara la meten en la pus alta sumitat de les ones, ara en la pus baxa profunditat de la mar, torben se los mariners, no saben que façan, perden la sperança de lur salud e totes les diligencies que feyen no valien res, car la tempestat de les ones e dels vents contraris qui uns ab altres com anemichs se combatien era tanta, que trenca los rems, romp les bandes, va la galera entre dues aygues, e a les voltes spiraua, a les voltes no aparexia: axi que aquella mesquina gent fonch tan treballada en poca ora, que aço fonch una gran marauella. No han temps de pregar Deu, ni de inuocar sants ne santes quels muden lo temps, ne hagen pietat de lurs animes mesquines; ans son en punt de esser vianda de peys; ara perden un home, ara dos, perden larbitre del nauegar, cruix la galera, desclauas e desuinyse, tremola e doblegant se paria enguila. E la nit, si be era en Agost, paria molt longa.
