Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/449

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
429
Llibre tercer.

ab tu elegesch habitar, car no crech que pijor loch sia que aquest, ne que tan gran pena alla se pusca donar com passa aci aquell qui viu sots potestat de tiran. E axi anats vosen, nom parlets pus daquest fet, car siats certa que yo no reebre consell que la vida m pusca alongar.

Fat. ¡Ay filla mia, e nom vulles exorbar de la tua vista! ¡Hages merce de mi e vulles viure al menys per ço que yo viua! ¡Mira quet llaue la cara ab les mies amargues lagremes!
Cam. Estoiats les vos, e no les escampets ara, que en breu vos sera temps prestat que les haurets obs. Empero de una cosa podets esser segura: que nous apellaran mare de la adultera ne ensutzada.
Fat. Filla mia, no seras adultera ne ensutzada, que per muller te vol e fara matrimoni ab tu en la manera per Nostre Senyor Deu ordenada.
Cam. No es matrimoni aquell ques fa per força, car entre persones liberes se vol liberament contractar, e com hi esdeue força, segons ara se tracta, pert lo nom e encara lo efecte de matrimoni.
Fat. Filla mia, consent ho tu e fes ho de ta volentat e consentiment, e sera matrimoni.
Cam. Mare mia, pren abans un coltell e donam