Curial en Angers, e feta li primerament reuerencia, les letres del Marques li dona, de que Curial hach molt gran plaer e feu molta honor al portador, e li dona robes e diners. E daqui avant rescriui al Marques, regraciant li molt la sua proferta; car sens enviar loy a dir era ell ben segur quel Marques li ajudaria, axi com a criat antich e servidor leal; axi mateix li manas ço que li vengues en plaer, car ell per tot son poder e saber, lo complauria e faria per ell mes que per home que fos en lo mon. E ab tant lascuder informat be dels fets de Curial, molt content de la festa que dell hauia reebuda, rich e ben anant a Monferrat torna. E apres de hauer donades les letres parlaua de Curial ab tanta affeccio que no es en dir, de que tot hom hauia plaer, exceptats los dos ancians qui encara no podian ab paciencia sostenir que aquell escuder digues tant be de Curial, e murmurauen e deyen en alguns lochs apartats que mentia. Empero lescuder no sentint res daço, tots temps continuaua, de que la Guelfa sentia en son cor alegria molt gran, e jatsia ella no interrogas lascuder, pero si hauia plaer de oyrlo, es cuydaua desesperar per la murmuracio dels ancians, e ells pensant quel hauia del tot auorrit, deyen ne tot lo mal que podien; e la Guelfa reya sen. Mas certes non hauia plaer, ne tan poch los feya be ans cascun jorn los lunyaua de si poch a poch. E aço dura tant que la Fortuna senuja de perseguir Curial. E no penedintse del mal que fet li hauia, deliuera tornar lo altra volta en fauor. E jatsia la Fortuna no
