condicio de les Parques, ans misericordiosament te vulles hauer enuers mi. Tu sols perdonar als qui perdo not demanen, ¿e donchs com lo negaras a mi quel te deman de genolls? Yo confes la tua deidat e son certa que no es persona en lo mon que de la tua sentencia pusca apellar, ans vullen o no, sa a fer ço que tu en tot lo mon ordones. E es tanta la tua potestat, que tot lo mon per tu es en un moment circuit, e entres en tots los cors de les gents, els indueys forçadament a complir tos manaments. Dich induccio, perque la tua força plau a tots aquells a qui es feta, e si alguns per ventura dien mal de tu, es perque ton fill nols ha ferits ab la sua treta dor, ans los auorreix e nols acull en los teus reyals palaus. Yo perseguidora e maltractadora dels bons, que no pense ço que faç, ne mir degu, ne oig prechs, ni he spirit de pietat, sino sola voluntat, la qual use axi com me plau, cansada de perseguir un caualler valent, vull girar la mia roda, e axi com le tengut baix e sota peu, lo vull alçar ara en lo pus alt grau de la mia spera, e axi ho he començat a fer. E vull te pregar et prech que tu axi mateix prechs ton fill, que ab la sua treta dor fira la senyora de Mila en la pus pregona part del seu cor, e la encena axi fort que no tropia loch on pusca hauer repos. Desig aquest caualler e cerch via contra tot son grat com lo pusca hauer, e un dia li sie un any a esperarlo. Pregue aquells qui la solien pregar per ell e ells anuides la vullen oyr. Alarguen li lo temps, usen enuers ella segons que contra laltre
