batalla, obrint ab bona veritat tot lo cas ques era seguit entre ell e Bertran del Chastell, lo dit Guillalmes qui era molt ardit e forts, e molt ultraios e ab gran ergull en estrem, li replica en tal manera e sots tal composicio de paraules, que a Curial segons art de caualleria fora mills esser mort en lo catiueri que escusarse mes auant daquella batalla. Perque hach contra tot son grat a asceptar la, e puys que hach coneguda la volentat del caualler, segui la axi en lo deuisar de les armes, com en la eleccio e nominacio de judge; car ell li deuisa la batalla ab arnes comu de guerra, a peu, ab hatxes, spases e dagues, e designada la longuesa de les dites armes, li nomena per judge lo Rey Danglaterra. De tot li scriui Curial que era content, no obstant que per estil de batalla e dret o usança darmes, la eleccio del judge e nominacio de les armes a Curial pertangues. Lo breto alegre ultra manera se presenta ab tal companyia dauant lo Rey, joue e desijos de veure tal fet, que tantost lo Rey respos que li playia tenir aquella plaça, e de continent scriui a Curial que vengues a cert jorn a ell intimat en aquella letra en Anglaterra, e fos en Londres lo jorn assignat per fer la batalla. Curial pres la letra e, fet content lo haraut, respos que li playa. E tantost saparella per passar, e, haut son arnes tal com per Guillalmes li era deuisat, ab poca companyia en Londres passa. Empero fonch molt ben vengut e ben reebut e festeiat per lo Rey e per molts senyors daquell Regne. E perque no tengam temps, vindre al
