hagues combatut. Empero tota via lo feria per la cara, de que lo Turch fonch molt torbat, que perdia molta sanch, e, no sabent altre remey, lexant la maça, volgues abraçar ab son enemich. Mas Curial noy dona loch, car com lo viu axi torbat que quasi no veya ne sabia ço que feya, contrapassant li dona un tan gran colp al cap que tot lo tabuxa, e segundali altre colp tan forts que estes caech en terra mort. E Curial, veent que nos mouia, feu se atras pensant que lanima daquell ja era en lo Regne de Pluto.
90.
OS Turchs qui veren Critxi mort, lo qual era quaix sperança de tots ells, sentiren en si dolor molt gran e trameteren pregar Curial quels donas lo cors de Critxi per quel poguessen soterrar. Curial dix que li playia molt, empero que les armes sues volie. Los Turchs desarmaren aquell cors sens arma, e trameses les armes a Curial, fonch trames Critxi en la sua terra e ab general dolor de tots los seus honorablement sobollit. Eren les armes daquest Critxi totes de cuyr, orlades dor ab moltes perles e pedres fines, e axi eren de molt gran preu. Lo Solda en pochs dies sabe la mort de Critxi e pesali molt. E volguera mes hauer perduts molts altres que aquell tot sol, com fos son parent molt propinque, gran capita, senyor de moltes gents, valent e molt forts combatidor, unica e sola sperança dels Turchs, los quals tements les forces de Curial, apres la mort de Critxi, ja començauen desemparar aquella frontera.
