mal contenta de mi. Ladonchs lo Rey primerament comensa:—Quis que ella sie, yo la prech que per amor de mi vos vulla perdonar. La Reyna axi mateix segui les paraules del Rey, anadint:—E si yo so aquexa que vos diets, yous perdo. La Reyna tantost prega la Guelfa que seguis ço que ella hauia dit. La Guelfa empeguida e tota plena de vergonxa, dix aquelles matexes paraules. Virats senyors e senyores en gran nombre e, finalment, tota la cort, per part del caualler cridar a la senyora no coneguda, merce, merce, merce. Los crits foren tan grans que nos oyen uns a altres, e quatre Reys darmes e molts harauts vestits de la liurea de Curial, anauan per tota la plaça cridant merce, e conuidant e animant les gents a cadar. Mirauen tots a Curial, lo qual era vengut tan pompos que nos feya daltre mencio. Anauali de prop la gloria mundana, e en la sua roda aquest en aquella jornada tenia tota la sua ma. Fortuna mes lo clau en la sua roda e contra sa propia natura la tench segura e ferma. Curial, ladonchs, trague un estandart negre ab lo falco ia empero desencapellat, ab unes letres dor en les flamoles, ans anuie que pitie. Ladonchs ab tots los seus mouent lestandart sen ana al angle del camp, a la part esquerra del Rey, e alli ab los seus se reposa.
105.
A plaça se comença emplir de gents qui venien per fer armes e començaren a rompre lançes per cada part, e molts senyors molt ben acom-
