Bellian? Ell sen ana a Curial e mes se agenolls dauant ell per parlar: mas Curial no ho soferi ans lo releua de present e dix:—Senyor caualler, yo prech Deu que beneyta sia la ora que vos aci sots vengut, car certes si vos vengut no fossets, lo meu cap ara no staria sobre les mies espatles. Yo tench en aquesta encontrada assats gran e molt bona heretat, de lo qual sus ara pera tots temps vull que siats senyor. E com aço sie fort poca cosa en esguart de ço que per mi fets hauets, prech nostre Senyor queus ho vulla guardonar, car yo noy son bastant. Curial ab fort alegra cara hi respos:—Mossen Auger, no he cura de la vostra heretat: sie en nom de Deu vostra e de vostres fills, e yo son assats e molt content de la honor que vostra bona justicia ma feta en aquesta jornada; e axi a Deu siats comanat, car no vull que per aço ami siats en res obligat. E fet plegar son arnes en lo jorn seguent sich parti. Mas certes lo pretor no fonch negligent ans se lleua gran mati, es mes en la sua companyia els dix:—Gentil home, yot prech per aquell be e per aquella honor que es en tu, quem vulles consentir que yo vage en la tua companyia en aquest viatge que fas. E si lo cas ho requerra me vulles fer parçoner en les tues honors, car yo conech certament que caualler que en la tua companyia sia no pot hauer sino honor en qualque loch que vage. Axi mateix mossen Auger lo prega quel reebes per seruidor, car per res del mon nol lexaria. Curial molt content en companyials pres e
