Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
41
Llibre primer.

part on Lemperador era e ana vers ell, e ficant lo genoll lo requiri quel fes caualler. Lemperador deualla en una deles scales dela sua loia, e acostantse Curial lo feu caualler; e com sen fonch tornat dix als Princeps e senyors qui de prop li stauen:—Certes yo creech que he fet caualler lo pus bell gentil home qui yo james vees, e si ell es axi prous com es bell, no voldria esser lo un dels acusadors. Moltes coses foren dites en aquella plaça en loor de Curial, lo qual apres que hach feta reuerencia ala Emperadriu e atots los Duchs e Duquesses qui en la plaça eren, se lleua un plor molt gran en lo cadafal de la Duquessa de Bauiera, que a totes les dones e quasi los homens conuida aplorar: lo qual oynt Curial qui ala porta del seu tendello era senyantse ab lo ventallet, ab un gran crit feu un salt tan alt, que tots los quel mirauen feu marauellar; e entrat dins en la sua cadira segue. Era lo tendello de bellut bellutat burell e negre brocat dor molt ricos, sobrel qual hauia un standart mig partit de burell e negre ab un leo rampant dor. Lemperador mana als Duchs de Holanda e de Lorreine, los quals eren vells e molts sauis senyors, ques treballassen entre aquestos cauallers per veure si per ventura sens batalla aquest fet se pogues toldre de cami e la Duquessa fos deliure. E si començaren a tractar, e anant primerament als acusadors, los digueren quels recordas que eren christians e que Deu era just e mostraua la sua justicia en tals jornades, e axi ques tolguessen de la acusacio, en la qual nols