Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
43
Llibre primer.

dem relexar essent nosen mesos tan auant? Placieus que mirets ço que yo mir, ço es aquella trista e desauenturada senyora qui mira nosaltres duna part e lo foch daltre, e axi donant fi a paraules façam ço perque venguts hi som, car nom par que aquest fet, ni als altres ni a nosaltres, pogues donar honorable fi sino lo de la batalla: e de mius certifich que posat que mon companyo ho relexas, ço que no crech, yo no exire daquesta liça sens batalla, e acim trobarets mort o vencedor. Jacob ho conferma axi, perque los Duchs no tornaren pus al altre tendello, ans sen anaren al Emperador, lo qual oyda la relacio feu sonar una trompeta, e tantost los cauallers exiren de fora e forentlos donades les hatxes, e los paballons foren enderrocats e trets dela liça, e mana Lemperador que tot hom isques del camp, saluant los cauallers qui la batalla deuien fer e los feels, e axi fonch fet. E lo rey darmes per manament del Emperador feu crida a quatre angles del camp que degu no parlar ne fes signes sots pena de mort, e feu pendre sagrament als cauallers que no tenien escrits pedres, conjurs ne altres artificis qui aiudar los poguessen (5), sino les armes solament, que eren hatxes, spases e dagues. Ara podeu dir que mirantse los uns als altres se rahonaua lanima ab lo cors, e la Duquessa trista, desconsolada e de tot en tot aflicta, pregaua deu per los seus, e sis feyen totes les dones e la maior part dels homens qui eren en les loges.