Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
57
Llibre primer.

gira a Melchior e feuli honor, e dixli:—Prom, not penidas de ço que en aquest caualler has obrat, car certes la tua vellesa ne los teus bens no podies mills esmerçar que nodrir tal caualler com aquest es, al qual mes que a altre del mon yo voldria semblar, e axi veges si la aiuda mia te pot en res esser aprofitable; digues ho, que per amor de Curial not fallire. Lo prom se lexa caure a los peus del Emperador, e semblantment Curial tot vergonyos li besa las mans fent li infinides gracies de la sua oferta. Ab tant Lemperador se mes a taula ab los Reys, Curial e la Duquessa solament, dauant la qual nauia altre molt gran on seyen Princeps, Duchs e grans senyors e ab ells Jacob de Cleues e Melchior de Pando, e apres altres taules on seyen grans barons e cauallers. La festa fonch molt gran e foren seruits esplendidament e copiosa de moltes viandes e preciosos vins, lorde del qual conuit lexare, per no tenir temps. Apres que foren dinats, los ministrers vengueren e comencen a cornar, e Lemperador pres la Emperadriu per la ma e tot rient comença una baxadança, apres dels quals seguiren molts, en dançaren altres molts. Gran e molt alegra fonch la festa que Lemperador feu aquell dia, entant que tot hom staua marauellat que si tots los Reys del mon hi fossen no poguera ferne mostrar maior baudor (6). La qual festa passada, lo Duch de Bauiera no oblidant ço que hauia principiat, com Lemperador sen anas a reposar, pres Curial per la ma, e pregal que sopas ab ell. Curial loy atorga molt