Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

esgarrifosa : dos ulls immensos i buids i enfonsats sota un front de calavera, que guaitaven amb un mirar dolorós olavats en els mateixos vidres. Semblava una noia jove i perdudament malalta; una morta, darrera l cristall de la caixa; una visió d'aquelles que deixen esgarrifances. Era com una impressió d'una figura de cera morint-se a dintre d'una escaparata; una impressió que a la nit se tó un somni que s'hi assembla.

* * *


 L'endemà, al tornar a la mateixa hora a continuar el meu pati, vaig trobar-me la malalta asseguda davant de les flors del fondo.
 Dintre aquell bany de claror i dintre aquella magresa va semblar-me menys fantasma que l dia abans, més dòna, am més rastres d'hermosura. Els ulls eren blaus com el pati, i semblaven tenir a dintre una alegria apagada i una tristesa naixent, talment brillaven de joventut, i devegades se velaven d'una melangia tant fonda que no podien mirar-se. Eren el mirall d'un cor jove, retratant, d'una a una, les serenes i les boires que passaven per dintre d'un pensament. Una aureola malalta ls voltava moradenca i els feia semblar dos sols que s ponien voltats de glaces de posta. Deve-