Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





JARDINS DE SECÀ



El qui viu a ciutat i no traspassa mai les fites de ses muralles, ni de vista coneix la Naturalesa ni sab del peu que s dol.
 Encaixonat tot temps de l'any entre l'esquerda que deixen les cases am pisos apilotats, no per ample, sinó per alt, veu el cel acanat a tires, com llustrina blava si està serè o roba de folros si està nuvol.
 L'ombrivola fosquedat dels boscos té d'empescar-se-la per la magra imitació deb parcs, guarnits amb arbres retallats formant a rengles, néts de bugada, ensenyorits i endreçats, ja am plomerets sobre la soca o bé amples de baix i prims de dalt, a estil de cedre.
 Les tempestats: les coneix per les goteres, l fang i els escombriaires; sab que es a l'hivern quan rellisca sobre l gel; per la suor coneix