Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Lo hermós d'elles es que no n saben res de tot això, i que ni ho saben ni ho prediquen. Elles han anat al poble perquè allí ont hi ha persones humanes sempre hi ha per pasturar, i allí ont hi ha miseria es més facil de pasturar-hi; hi han anat sense donar-se aires de missió, ni de propaganda, ni de religió, ni d'internacionalisme : hi són i s'hi troben perquè hi ha una força superior que les hi porta, que elles, que piquen, no coneixen, i que ls picats desconeixen; hi han anat per fatalisme, en classe de fulles que porta l vent, en classe de brossa viva, en classe de remat amb ales, en classe de pols i de llevor venturera. Però elles, que són mosques, se comprèn que no sapiguen per què hi van i per què hi viuen al poble; però ls del poble, que no ho semblen, si no ls diguessin per què hi viuen, no ho sabrien pas gaire més bé que les mosques. Hi viuen, com elles, pera criar, pera buscar-se un viure trist i miseriós, pera xuclar-se am modos la sang del veí de més amunt o de més avall, pera vegetar, pera dormir i pera morir-se al venir el fred del darrer hivern. Si somnien, es que ls altres els encomanen els somnis; si resen, es que ls criden a resar; si no toquen sucre, es que ls treuen la sucrera quasi sempre, o ls tanquen dintre l pot de vidre; si estimen, es que l calor de primavera ls porta cançons