gloriosa tradició de la Generalitat. Nosaltres, en l'estil de
realisme que voldria que fos el meu en tot moment, hem de dir que iniciem una etapa que no és fàcil, i una etapa en la qual no tenim els mitjans que en altres èpoques brillants i glorioses ha tingut la Generalitat. I que, per tant, aquestes insuficiències que jo dic que tenim -que les tenim-, no demanaré mai que s'utilitzin perquè aleshores puguem excusar les nostres pròpies falles els homes de l`Executiu. Però les tenim. Això ens obliga a nosaltres i a tots, i tot el poble de Catalunya, a fer un esforç suplementari. Per tant, aquestes meves primeres paraules com al President electe són per dir a vostès, senyores ¡ senyors Diputats, i a traves de vostès a tot el poble de Catalunya, allò que ha estat una mena de tornada, de ritornello constant del meu pensament de fa molt de temps: aquest es un país en el qual mai no ens ha regalat res ningú; aquest és un país que s'ha tirat endavant sempre amb l'esforç de la seva gent, i que ara
tirarem endavant tot i que tenim uns instruments que, ara
per ara -i esperem que de mica en mica seran millors-, són insuficients.
És amb aquesta crida a la col·laboració, amb aquesta crida a la convivència, es amb aquesta crida al realisme, és amb aquesta crida a l'esforç que jo vull acabar aquest meu primer parlament, una crida, però, complementada
amb la fe en el futur, amb la fe profunda en el nostre poble, i amb l'afirmació que som aquí després de mil anys d'història, que som aquí després d'haver superat situacions més difícils, i que ens en sortirem. Moltes gràcies. (Aplaudiments perllongats a la part dreta de l'hemicicle i d'una gran part del públic.)
El Sr. PRESIDENT: Senyores i senyors Diputats,
crec que tot el Parlament dempeus i els aplaudiments
d'una gran majoria dels senyors Diputats han expressat
la nostra felicitació al Molt Honorable Senyor President
que acabem d`elegir. Jo voldria fer extensiva aquesta felicitació també als altres senyors Diputats que formaran
part del Consell Executiu i també als altres Consellers
que no són Diputats. Hem viscut avui un moment històric, i jo desitjo, en nom de tot el Parlament, el més gran encert al nou President.
La nova sessió serà convocada adreçant-nos personalment a cada un dels senyors Diputats. Avui em sembla
que tota paraula sobraria. S'aixeca la sessió. (Aplaudiments perllongats. És un quart i cinc minuts d'onze de la nit.)
