115
la via de la gola engendra e parex luxuria. Molt és malvada pestilencia luxuria, de la qual és causada e feita rebavament o girament de pensa, que és tancament de subtil rahó per vici de carnal destemprança enduyda per senys grassos. E donchs, qual cosa és pus pudent d'aquest vici, no pus damnosa? Per lo qual la vertut és acridada languent, la victoria és adormida, la gloria és tornada en infamia, e les forces del coratge egualment e dels cors són combatudes. E per açò diu Basili: «Com nòs servim al ventre e a la guargamella, nòs som besties e estudiem nòs esser semblant a besties, a les quals esser enclines a guardar la terra e obeyr al ventre la natura los ho atorga». Diu Boeci de consolació libre quart: «Qui desemparada vertut, lexa esser home; e com no pusca passar a la divinal natura, torna en bestia». Quals e quants de maravellosa saviea foren estats de ferm consell si lo sobre menjar e gelositat e l'escalfament del vi no le agués feyts rebavats e regirats l'enteniment! E com és perillosa cosa pare de companyes e regidor de la cosa pública escalfar-se de vi, per lo qual és encesa la ira e la discreció enfosquida e la luxuria és coneguda, entant que la luxuria se mescla en feyts e abominables, adormida del tot la discreció de l'home! Ovidi ho digué: «Si molt ne prens, apparella lo coratge a luxuria».E com és molt malvat vici embriaguea, per la qual perex verginitat, que és germana dels angels, possessió de tots béns e seguretats de goigs eternals! Nohè,
