XII
Encara que l’obra de Cessulis no és propriament un tractat d’escacs (nosaltres la qualificariem de Glosari del Joc dels Escacs, o bé d’una Obra de Moral simbolisada pel Joc dels Escacs), creiem que mereix l'honra de fer estampar un dels manuscrits catalans que d’ella s conserven, i dels que no n’hi ha cap d’estampat, no sols per l'importancia que, com acabem d’exposar, en altre temps se dona, fora d’Espanya, a l’obra, sinó tant per mera curiositat, no havent-hi cap edició en la nostra llengua, com perqué creiem que això mateix i demés que havem dit és una de les proves de que en l’Edat Mitjana la Corona d’Aragó, desde l sigle XI al sigle XV, fou la que portava la bandera de la civilisació d’Europa, és dir, del món, i igualment que l regne de Castella, en aquella epoca, no necessitava l’obra den Cessulis pera apendre de jogar als escacs, puix tant en això com en tots els demés rams del saber humà, ciencies, arts i industries, estava més avancat que totes les demés nacions del món, inclosos els mateixos arabes d’Espanya, pesi a qui pesi, i per més que la generalitat dels historiadors no ho expliquin així, i per consegüent l’opinió general cregui lo contrari.
Ademés, per aquest manuscrit venim en coneixement de certs termes llavors usats en el joc dels escacs i d’altres ben aplicats i avui dia en desús, com també de la manera d’escriure l català en aquells temps. En una paraula. ens ha mogut més l’esperit de catalanistes que de jogadors dels escacs, i en aquest concepte no s podrà qualificar d’extemporani.
J. B.
