16
tanta justicia que més amà elegir morir, que sè seguent viltat finas sa vida en delits reals, menyspreada justicia. On com lo poble (1) veés la vida del Rey maleyta e desordenada axí, ne que negú a ell no gosava enculpar ne rependre per rahó de la sua crueltat, la qual hauia demostrada en la mort dels homens savis; per prech del poble aquest philosoph menyspreà la vida, es liurà a mort, volent més finir sa vida en justicia que en poch de temps menar e tenir aquella difamada en bestials costums. En segons que diu Valeri, lo gran Theodori Scireneu, fo crucificat en creu per ço com fo gosat rependre al Rey per nom Lisimacus per los seus trespasaments e forts nojusts, lo qual penjat en lo turment dix al Rey «Dels teus concellers enporprats sia aquesta pena de la qual tenien por; cert a mi res no sen pertany; no m fa res si bé m podresch en terra o en alt». Volch ell aytant oir que pocha cura hauia d’aquella mort ne de la manera sua dementre, emperò, que coneguessen que per justicia a mantenir moria. Nòs legim atressit que Democrit philosoph se trasgué los huyls per ço que no s vehés bé esser als mals ciutadans e no justs. Encara legim que Socrates, mentre que l menaven a la mort, plorant sa muler aprés d’el dient que ingnoscent e séns culpa lo dapnauen, et ell responent: «Calla! Milor és que tu albirs mi morir innoscent e séns culpa
(1) C. phiiosoph.
