24.
verge ab la mare devia passar e fos venguda al loch a encontrar lo jovençell e lo jovençell aquell besà la verge, per què la mare de la verge fortment torbada requirí lo princep pare de la verge que l jovençell fos escapçat, per què l princep Pisistarch li respòs: «Si aquells qui a nós amen ociem, que farem de aquells que ns àn en oy ni en avorriment». Era aquesta veu de la boca del princep per rayl de humanitat e de pietat. Axí en aquesta manera portà ell la injuria de la filla e molt pus loablement la sua. Encara aquest princep ac per amich un hom appellat Aripus, qui contra ell entant s’escalfà per ira e per veu e per gran parleria de paraules, que en la faç d’aquell escupia. Mas lo princep en axí refrenà e temperà son coratge e sa veu e son comportament que no t pensaries que ell agués hoydes ni sabudes injuries mas honors de laor. On los fills seus, cobejants acorrer a l'agreviada magestat del pare, lunyà e tirà de no pendre venjança. Aprés en altre sia Aripus, considerant la culpa e errada que havia feita contra lo dit princep, volch sí matex volenterosament ociure; la qual cosa hoynt Pisistarcus, vench a aquell e donà a ell fe e ab sacrament fermà ell romanir e estar ab aquell en aquell matex grau e amistat que d'abans era. Encar quaix per semblant manera fo irat lo coratge de Pirus Rey. Con ell agués hoyt que alguns tarantins, en convit, moltes e séns nombre de paraules difamatories d’ell haver dites, appellà davant sí tots aquells qui en lo dit convit eren
