28
suaviava per cert seria feyt millor. E contra tu en açò que est pus benaventurat series feyt pijor». E Alexandre respòs: «Yo mudaré a tu la ventura perquà la tua malicia no sia asenyalada a la ventura mas als merits». En axí fo feyt que aquell qui primerament era cossari de la mar e ladre fos feyt princep e maravellós amador de justicia. E majorment los Reys deuen haver continencia de carnalitat, la qual cosa representa sola una Regina que seu a la sinestra part sua, car cosa és terrible que com lo Rey resplandeix de bones costumes, és clar e luent per justs feyts que los fills qui d’ells són nats aquelles matexes costumes seguesquen, car no s deu lunyar lo fill del pare, mas considerar que de aquell qui rebé la natura se esforç a rebre les costumes. Car contra natura en alguna manera fa lo Rey e qualsevol hom con lexada la propria muler ne sobre indun e n pren altra. Car en totes besties e ocells majorment se manifesta alli on lo mascle à cura e ansia dels fills que lo mascle a una sola és ajustat. Axí com és manifest en los coloms e en los pardals e en los ocells semblants aquests, en los quals així lo mascle com la femella nodreix sos fills. En aquells los quals, emperò, lo mascle no nodreix los fills, en aquells lo mascle és ajustat ab moltes: axí com lo guayl diferentment s'acosta a moltes guallines. E car l'ome entre ls altres animals ha molt gran cura dels fills a nodrir e heretar e honrar, emperò cura no n'ha quant menysprea la muller ne sobre indun e n pren
