34
ell havia mal que-m fa a mi mester que aprés lo bo sostengua marit molt malvat que més li valia e millor era guardar castedat. Recomta sent Agustí en lo libre de la Ciutat de Déu que en Roma agué una dòna per nom Lucrecia molt noble de costumes e de linatge, e son marit havia nom Collatin, lo qual covidà lo fill de l'Emperador Tarquinus Superbus, orgullós que era appel·lat Emperador Sextus, per ço que vés lo seu castell per nom Collatin. E com aquest fos entrat alli, vehé Lucrecia estar entre moltes dònes honrades. E com se gira-s lo coratge del fill del Rey, les bones costumes e la discreta madurea e ls conportaments de Lucrecia, e sa pensa trastornà-s per la molta bellea del cors d’aquella tocat, per mala amor de luxuria tant tost fo escalfat e pres. E observat e esperat temps que l Rey fos absent de Roma e que Collatin, marit de Lucrecia, fos anat en ost, Sextus, fill del dit Rey, anà ab sos companys al castell de Collatin, on havia vista Lucrecia. E com aquí molt honradament fos stat rebut e com lo temps en lo qual de nit homens se solen reposar fos vengut e fos loch appel·lat al fill del Rey a reposar segons que a ell pertanya; aquell no oste mas enemich, pimerament considerat per ell lo loch on Lucrecia se reposava, com totes coses fossen segures e quedades e tots estiguessen adormits, ell amaguadament entrà en la cambra de Lucrecia tinent en la ma sinestra lo coltell e dix: «Calla, Lucrecia: yo son Sextus, fill de Tarquinus; lo ferre és en la mia ma. Tu morras
