Pàgina:De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobre l Joch dels Escachs.djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

33

fermament. Scipió. Africà deya: «Res no és pus greu que restar e durar en amistat entro al derer dia de la vida». Car a veguades amistats són trencades e destruydes per contenció de luxuria o per rahó de algun profit que cascun no pot una cosa pendre ni acongeguir. Verdaderes amistats greu són atrobaves en aquells qui en les honors de la cosa publica entenen e s seguen, e on trobaras tu qui davant sí pos a son amich la honor quaix que digua atart. Atressí se cové los cavalers esser liberals, car com lo cavaller guarda los propis profits, ell reprèn a sí los soberchs cavallers novells per enveja de guayn. Car com los cavallers jovens e novells qui posen lurs cors a peril veent a lurs cavallers guiadors multiplicar guanys e despeses, pustost vist Mars enemichs giren les costes e és feyt moltes veguades que envers aquell qui multiplica pecunia menyspreada la victoria torna a ell en trabucament lo estrenyement d'avaricia. Quants ne són huy defallits de forces qui ensobrefluytats encesos cobejaren habundar. Donchs, perveescha e davant aja lo cavaler liberalitat, ne dubt per avaricia, cuydant esser guany lo restrenyement, ne l'enemich envejós feyt rich en altruy haver, no escomogua son poble per liberalitat e ço que natura de batalla rebuja séns forces, la pecunia sia atemprada, on moltes veguades ço que natura nega vença la pecunia. E per açò ab subirana diligencia deu atendre que en lo aparerent perill de batalla no sia feyt sostrayment de pecunia. Entén,