56
cís de la batalla són benaventutats. Los cavallers deuen esser forts, axí de fortalea de cors com de coratge, car gran res de cavallers són molt fort de força. Emperò ells són flachs de coratge. Los homens grans de cors poden esser forts: atart emperò creem aquells esser contrariosos, mas estimant los mijançers de granea, esser més coratjosos e pus covinents a batalla. Donchs, fort és aquell qui sofir e no és menat ça ni lla. Nòs legim que Codrus, princep, tant fo de gran coratge, que com ell fos princep de la ost de Athenes aparellat a la batalla contra los Polipons, e entre aquelles osts fos lig publicada que aquells fossen vencedors dels quals lo princep e guiador d'ost caygués, abit peregri rebut se no cavallerivol, e que s donas yvaçós a la batalla contra los enemichs que al menys axí fort morís pels enemichs; on ell amà més morir per ço que ls seus visquessen que no sobrats los seus aquell visqués. Dolça cosa és dit aquells morir per lur terra; negun séns esperança de gran benenança per la sua terra no s presenta a mort. En lo cavaller atressí resplandesca misericordia. Res no és que axí faça clar o luent lo cavaler que com e ladonchs serà vengut a victoria e a venciment que faça viure lo caygut vençut com ha poder de ociure aquell. Car obra és de bestia salvatge e no de cavaller desigar la sanch de l'adversari e no la victoria. Per què nòs legim que com Silla, duch dels romans, fos esprovat e moltes victories dedins contra los romans agués ahu-
