70
tar ella ne yo les vostres costumes portar ne l meu manament porets soferir». Un Rey fo subtil d'enginy e de juhí, al qual, segons que recompte, fo liurada la corona Real, e ans que al cap la s posas retench-la longuament en si considerant e puys dix: «O corona noble més que no benaventurada, la qual, si algun del tot conegués com esser recomplida de moltes ansies, perills, miseries per çert de la terra on jaus, no t volria levar, pus te remembres seguir enveja aprés de la gloria. E per ço, com pus clara est e resplandent, adonchs més per ço covén esser angoxós e ansiós. Nòs legim, e Josefus ho recompta, que com los amichs de Tiberi Cesar encolpassen aquell per que ls procuradors de les provincies sues per lonch temps en los oficis ocupats lexava en ells estar e no ls removia daquen, respòs-los axí dient: «A nòs membra e atorgam que rebent un home plen de floroncos agreviat per mosques, e com yo agués d'el compassió, pris un ventayl e foragití les mosques. Respòs-me en axí: «Per què tu les mosques plenes de la mia sanch foragites de mi e les famolenques lexes venir a mí? Sapies que en doble creix lo meu turment en ço que tu cuydes valer e ajudar a mi». En axí yo, dix Tiberi, longament los procuradors e ls adelantats leix regnar e procurar en lo ofici, los quals yo sé enrequeyts per ço que ells, remoguts daquen los altres buyts de peccunia e d'aver substituts a ells lexada e desemparada justicia, aspiren e entenguen als dons e sien als pobles
