pertany fer ses veus, per més q'en lo cambi vosatros anireu perdent.
Pero, ¿qué voleu? yo, gran partidari de conservar lo esperit y la disciplina corporatius; yo, amich com soch de q'en les societats n'hi hatja una reminisçènçia d'aquell critèri de les repúbliques grègues en les q'el hòme era absorvit per la comunitat, si com á particular havera dit de bòna gana discruse un'atre, com á part integrant d'esta Casa,[1] com á rameta del arbre frondós vivificat per la sava d'el valencianisme, com á consòci que vos deu favors molt assenyalats y distincións immereixcudes, no he volgut... millor dit, no he pogut rompre al pressent ma costum de deixarme portar per l'obligació y vinch á cumplirla com puga... desgraciadament may á l'alçá del vòstre valdre.
Y no cregau á estes protèstes filles del engranatje lliterari de mon discurs, no; estaríen de més en tal cas com sòbren els ropajes de l'idea sempre q'ésta s'endressa á una Societat com la nòstra, naixcuda y mantenguda per l'amor á la regió valentina, á una Societat de sentiment bassada en lo patriotisme, á una Societat... ¿qué dich á una Societat?, á una familia bén unida y nombrossa, que fins á la llengua de l'intimitat y de la franqueça parla, á fí de fer memòria als agermanats, de que no congènien bé en son esperit amistançós y familiar les falagueríes cortesanes y els envernissats lliteraris.
Ademés, ¿q'anava á guanyar jo pera'ls fins nòstres adornant esta oració presidencial —donat cas que pogués— ab les gales d'una oratòria passá de mòda?
No res, perque'l valencianisme de còr ab l'idea se'l consquista, y el de llengua, de la idea y de la retòrica s'en riu.
- ↑ Cuan varen celebrar esta sessió, Lo Rat Penat tenía la Casa Social en lo carrer del Poeta Querol, nombre 3, principal.
