—Deu fassi que duri... Totas l' hem passat aquest temps.—
Y las més grassas hi esclafían una rialla plena de recorts, que las hi feya rebotre 'l voluminós ventre.
Comensant per la marquesa, no foren pochs los qui extranyaren la eleccio de la planxadora. ¡Ella, tan pulida, tan senyoreta, casarse ab un carnicer! Per bon minyó que fos, en Llorens tenía un ofici massa grosser per escaure á una noya d' aquellas prendas. Però l' Agneta havía respost á tothom que cap treball llegitim porta deshonor y que no trobava grosser cap ofici desempenyat ab inteligencia y dignitat. Lo qu' en Llorens tallava ho menjava la marquesa y fins lo mateix rey; en Llorens ni tan sols havía de fer la feyna repugnant del escorxador; tota sa missió 's reduhía á tallar ben bé 'ls filets, las costelletas, las llonzas y demés, y á omplir la balansa pera buydarla dins lo cistell de las cuyneras y mossos de fonda qu' acudían á la Boquería. Lo que calía era bondat y aficié al treball, duas virtuts qu' á en Llorens ningu podia negarlashi.
Verament era bo y desempenyava com cal son ofici de carnicer; pero en sa mirada sornuda y son caminar feixuch de gabaig, semblava descubrirshi quelcom de selvatje qu' agradava poch á tothom y menys encara á la marquesa. L' Agneta, per altra part, ab l' esclavitut de son ofici, l' havía tractat
