tow? ¿Te 'n recordas d' aquell rus á qui en Tomich assegurava tan formalment qu' aquí allò del adulteri y 'l llibertinatge son pòch menos que desconeguts? Encara no fa vintiquatre horas que soch aquí y ja m' han contat quatre historias semblants á la del pobre Malera... perquè suposo que la qüestió de aquest dèu ser...
—¡Sí, si!... ¡Ja! ¡ja! ¡ja! ¡Pobre Tomich! ¡Quín modo de beure á galet!... ¡Y lo més bonich es qui ell s' ho crèu de bona fè!
—Y vés, aquí, mica més, mica menos, passa lo que per tot arreu: hi há vicis y virtuts, gent bona y gent dolenta, qui matineja y qui dorm com tu fins á las quinientas. ¡Ja! ¡ja! ¡ja!... ¡Ay carat de xicot! Tu sempre 'l mateix, ¿eh?... ¡Ah! escolta: y ¿sabs que l' he vist á n'en Rostow? L' he vist á París. ¡No varem riure pòch recordant las ignoscentadas d' en Tomich y la serietat ab qu' ell las prenía com artícles de fè al principit! Ja ho diu ell: «Si no m' informo mellor, y 'm poso á escriure sobre las vostras costums, faig un pa com unas hostias. ¡Allò hauría sigut lo descobriment d' un nou paradís!»—
En aquest moment, remors de veus que s' atansavan nos feren callar. Parárem orella. Era un diélech trencat, á mitja veu, ab entonacions d' excusa y prechs.
—Senyoret,—feu, per fi, la criada, badant dos dits la porta;—hi há una senyora que 'l demana. Diu que li convé tant vèurel.
—¡Una senyora!—exclamá en Joseph, que per la despesa no 'n sol veure cap.—Dígali que tinga la bondat d' esperarme á la saleta. Ja surto.
