Darrera de casa, com dins d' un gran caixó rectangular, hi havía un hort, si massa petit pera provisió de la familia, prou capds pera esbarjo meu y dels companyets que hi feya venir á jugar.
¡Què n' hi haviam fet de malesas! Las casas del voltant que hi donavan ab eixidas ò terradets á ran mateix del clos, ja podían dir que tenían un palco ben divertit. Rara era la tarde que totas aquellas parets no 's vegessen fistonejadas de capets rossos, reposant sobre 'ls brassos plegats demunt del empit, seguint ab uns ullets plens de sofre nostres moviments més insignificants. ¡Pobre maynada, si 'n feya de salivera al vèurem ab lo barret de general, las xarreteras de paper d' or, una cinta de quatre dits barrantme de part á part la blusa, una espasa de fusta á las mans, y, darrera meu, tot un exércit de vuyt noys al menos, tots provehits de gorras de quartel y escopetas, no de canya ni de fira, nó, sinó
