Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
63
de tots colors
Y encara no se m' havía esborrat la expressió de tristesa qu' una resposta tan néta'm pinta á la cara, quan continuá l' amich ab veu molt aixerida:
—¿Vaja, vols venir á esmorzar al Tibidabo? Mira, hi anem una colla. A la cantonada 'ns espera 'l break.—
No sé què vaig respondre; però recordo que, al despedirme d' ell y atravessant per la negror de la concurrencia que formiguejava á la porta del temple, sols senti veus que 's citavan pera 'l teatre, que parlavan de flòchs y botigas ò que tiravan floretas á las donas guapas. Vaig mirar al cel, y 'l cel reya; vaig baixar la vista, y el carrer se sobreixía de cotxes y caballs y de gent atrafegada.
