—Noy, me véns com l' anell al dit—exclamá en Pep, tot arrambant son carretó, carregat de sarjas, al bordó meteix de l' acera de la Vi-reyna.
—¿Y això? respongué en Llorensó, encaixant ab son amich.
—¿Qué? Que ja 't tinch dos parroquians. Lo que 't vaig dir l' altre dia: jo, de diners, pobre de mí, no te 'n podré dar, ni tan sols bestraure, perque ab prous feynas passem ab lo meu jornal de mosso de magatzèm... Are, parroquia, ¡molt será! Al escriptori del amo venen molts dependents de comers; la dona, com ja sabs, fa dissabtes á la despesa del nostre carrer que sempre esta plena d' estudiants... y mira, d' allí t' he tret los dos parroquians de gue 't parlo.
—S' aprecía, noy, s' aprecía... però no 'm puch comprometre. la sabs lo que 't tinch dit: desitjos de treballar y sobre tot pe 'l meu compte, no me'n
