fer dos vestits negres pe 'l dol d' una germana que acaban de perdre, y vol dir que, ab los amichs que tens, bé podrás trobar qui 't bestregui una vintena de duros per uns quants días ¡home!
En Llorensó arronsa las espatllas com mitj convensut, mitj dubtós. Després abaixa 'ls ulls en actitut reflecsiva, tot entretenintse'en clavar mellor una agulla del mocador color de pansa ab que duya embolicada la feyna.
—Bé, donchs, quedem entesos, ¡eh! Demá te 'ls presento á casa teva á l' hora de dinar.
Lo fadrí sastre feu altre volta ab las espatllas dos ò tres moviments com los del' au que no gosa á empendre 'l vol, y visiblement encaparrat, allarga la má á son amich. Aquest, empenyent de nou son carretó, comensá á cridar ¡ep! ¡ep! á fi de que se apartés una minyona de servey que estava parlant ab un cabo d' artillería; més no tingué temps aquella de veures á dalt de la acera per obra y gracia de son ben plantat galant, que ja 'n Pep, deixant altra volta 'l carretó, corría derrera del sastre qu' havía emprés camí oposat.
—Escolta, Llorensó: per falta de temps no te 'n desdigas; la Roseta t' ajudara, ¿sents?
En aquell moment tocava un quart de dèu. Un y altre havían fet tart y tiraren pe 'l respectiu indret apretant lo pas. Lo mosso repetía son ¡ep! ¡ep! per avisar, ja 'ls cotxes que l' hi abocavan los cavalls á las rodas del carretó, ja als carreters que, tot fent esses ab llurs carros, se l' hientrebancavan á cada pas del camí, ja á la gent de peu que, atravessant es-
