pis, de lo que diuen y de lo que jo noto, no enllistiríam pas. Y si fos
cert lo que aquestos anants y vinents diuen de la casa, tampoch la llogaríam may. Axís que saben lo preu, tots m'esplican les tares que hi troban. Los del primer pis voldrían lo saló més gran ò un'altra arcoba pel llit d'estat; l'un demana banyera, l'altre safreig no més que per ells... jo, que conech que tot son passatemps y brou de llengua,'ls hi dich: «Ja ho veuen; hi hà tot lo que van posar; lo demés es fòra de casa, per que al sostre mort l'amo no hi vol carregaments. »Y axí'ls despatxo, pel terme malitar; poques rahons y de frente.
¡Y lo que'm tinch d'axerivir per conèxer aquells llogaters que més
s'estiman comprometres que no pas pagar! Quan troban moltes tatxes a la habitació y la llogan, penso: malu! aquests s'hi volen estar de franch, que deuen ser d'aquells que, pagat lo primer trimestre, 's pensan que'ls hi han venut la casa; y m'ho faig venir tan just y'ls embitllo tal mentida, que fins la dòna, que'm coneix de tants anys, també se les empassa com si fossen ensucrades. «Oh, que
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat revisada.
