«Hi hà estaments més infelissos que'l teu,» me diu un company d'obrador qu'ara està retirat... al hospici. «A tu no't falta aquexa, que es lo principal; tu no tens de basquejar per roba, qu'es molt avens... tu, lloguer de casa no'n pagas , tu...» «Jo, jo! li salto desseguida sens dexarli dir rès més; encara si algú't sent podrà creure que puch dexar moneda a la Seca! ¿Què vol dir que no'm tinch d'amohinar per roba? ¿per que'm veus ab pessa llarga? fa més de dotz'anys que cap sastre no m'ha pres la numeració de l'esquena ni d'enlloch; y desde llavors ja no sé si so dret ò esguerrat, per que tot lo que'm donan m'ho engipono. A vegades penso: si't poguessis veure les butxaques del derrera estich cert que tot lo día'l passarías arrambat a la paret com aquell qui juga a amagar esquenes. Té, aqueix paltó era de don Fernando; vès si n'es de gros, que si's fiqués dins de la garita, quan voldria exirne sortirían plegats ell y les
