Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

una vegada al any vol posarse un drap a sobre, siga al menos fet segons regla y mida del indivíduu? Ja ho pots dir que tinch rahó. ¿Quí té humor d'anar a donar una volta ab aquesta disfressa? ¿Que vols que m'apedreguin? ¡Vatua'l món! ¿que no es prou delicte l'esser pobre, qu'encara un se tingui de veure avergonyit pels matexos pobres, per que ha trobat una bona ànima que no ha volgut que patis fret? ¿Y donchs? Si no m'haguessen arruïnat l'ofici, jo aniria com cal y al meu gust; ara, gracies qu'en lo món hi haja richs que's recordin del que ho ha de menester.»

* * *

 Abans, prou tenía afició a llegir los diaris, per veure si ab un pronunciament tornavan les xarreteres al exèrcit. ¡Peró, ca! les bullangues servexen per altra cosa avuy al díia; si jo hagués tingut influjo allí dalt, a Madrid... però's coneix que hi hà qui punxa: ara ja m'han arruinat a mi; demà arruïnaràn un altre ofici; no'n