Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/145

a vora de la llar: els mossos y jo conversavam entretenintnos esclofollant llegums; la Tereseta, ab lo noy a la falda,'l feya dormir tot cantant y gronxantse en la cadira; lo noyet contemplava les flamarades de la llenya com pujavan fregant y escampantse al entorn del tupí; tancava'ls ulls, y's quedava adormit escoltant les cansons de la seva mare.
Ell nos feya estimar a tothom, per que tothom nos l'estimava; tots els qu'entervenían a casa, mesaders, vaylet, compradors de vi, tots dalían per ell; ¡si n'hi havían fet de petons en aquelles galtes roges com dues pomes roquetes! tothom al venir a casa me'l demanava per ferli festes ò darli lleminadures, y ningú se'n sabia anar sense tornarlo a agassajar. ¡Lo fill del meu cor! era tan axerit que's guanyava totes les voluntats. Ja venía ab mi per tot arreu; semblava un homenet ab son trajo de vellut, les espardenyetes sobre la mitja blava, la barretina vermella de la que se li escapavan pels costats els seus cabells rossos y caragoladissos, y una vareta de frexa a la mà. Venía al meu costat, y corrent per la