Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/163

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




 Som en terra de moros, terra càlida, ardenta, terra que sembla que'l sol l'haja presa de cap d'esquila, segons envía en ella sos raigs ardents. L'arena s'hi calzina, y'ls homes s'hi torran; de modo que les castenyeres, si n'hi hagués, no més tindrían qu'heure'ls fruyts y cridar «calentes y grosses».
 Cap moro en aquelles terres es capàs de gastar dos quartos per anar a veure un lleó; allí s'hi crían; y al costat (es dir, un poquet lluny) d'aqueix noble y arrogant animal, que es lo rey del bestiar, hi naix també el mico, el pallasso dels animals. En sos immensos boscos hi fan estada