Vés al contingut

Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/205

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




A l'hora que molta gent se'n và al llit, jo'm llevo; quan tothom dorm, llavors jo'm poso a cantar. «¿Y axò,'m preguntarà algú; que sou boig!» «No senyor, que so Sereno.» « Ah, vèt aquí!...» dirà revenint de sa sorpresa. «So sereno del primer districte, barri ***, y sempre que necessitin algun servey, tant de nit com de día, (si pot ésser de nit millor) vol dir que no més tenen que cridar: Gervasi, tal cosa; y més lleuger qu'una llansadora me'n vaig a cumplir la comanda, y quasi be tan prompte me la tindran dita com jo complerta.»
La obligació es la obligació; no hi hà més; y a mi que no'n vinguin los