dinar, un platet pels dos; la primera caxaladeta per tu, l'altra per mi.....(Espérat, pensava jo, qu'ab la gana de la crexensa, podràs venir a aturàrmela ab mossadetes, que ja'm sembla qu'aquest article l'esborrarèm prompte y s'acabaràn los coudinars.) De brasset sempre, un día anirem a la torre y un altre al mas; no'ns dexarèm may, com gafet y gafeta; quan dormirem, l'un somniarà al altre... (sinó que jo pensava, tot comprometentmhi: menos quan tinga un somni tremendo, que si son baralles, com de costum, sense volguerho fer, potser d'un tanto t'aplanaré la cara com una hostia). Jo havía de fer tot axò y altres coses que no me'n recordo, y no ho vaig fer:corrent... Y vosaltres, ¡quantes promeses que s'han tornat aygua poll! ¡quants juraments me fereu (no n'ha rebut pas tants un jutge) que'l vent los reculli y se'ls endugué, que ja no sé ahont son, perquè may he pogut averiguar ahont van a parar los vents!... Tu, la que tenías los ulls negres, que ja's veya que hi portavas dol per la mortandat qu'havían fet, ¿que vols que vinga ara a ferme'l llas-
