que a totes vos demanava que us dexessiu estimar per gracia de caritat? Jo'm penso que no'm tindreu mala volensa, pobret de mi! si ni de intenció us havía fet may cap tort y sempre us havía fet riure quan teníau ganes de plorar, y may plorar quan teníau la riallera! Jo tinch guardada dessota mateix del escapulari la tendra recordansa d'aquell temps. ¡Oh,'ls meu divuyt anys, y que lluny vos contemplo! quín mal tracte us vaig dar que tan prest me dexareu! ¡Oh, dolses memòries, oh noyetes enciseres! quan penso en aquell temps, vos estimo encara; quan veig que perdo la joventut y que la etat no'm permet fer lo plaga, acluco'ls ulls per no vèurem jo mateix, y encara ab les mans vos envío un adeussiau, última y ben casta caricia que vosaltres podeu rebre y jo enviarvos.
Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/64
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Octubre 1876.
