Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




 Quan tocan les cinch de matinada en lo campanar de Sant Cugat, ja pot picar lo fret tant com vulgui, qu'encara no cau l'última batallada, tot en un plegat me desperto, m'aparto resoludament la conxa de sobre, y d'un brinco que més garbós no'l fa cap bolero, ja estich de peus en terra, y en menos temps del qu'ho conto ja he fet passar les cames per les dues canonades de les calses, me embolico la faxa (qu'es la prenda que més m'agrada per que sempre encara qu'estiga trist hi haig de fer algun giravol bo y posàntmela, com si estès de boyra,) y en mànega de camisa'm dirigexo cap al pou. Ja la