Pàgina:Deu y lo mon - El Pensamiento de Valencia (1858).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

633¿Qui fa cas de lo mon cuan lo cèl veu?
¿Qui en lo mon viu á gust? no hiá un sòls nat
¡Ple d'òr và y lo còr buit, qu'es fill de Deu
Y per lo cèl, son llòch, lo pit li llat!
¡Lla viu l'hòm, y te ple tot lo còr seu,
Junt als seus fills y als que á la llum l'han dat;
Llá al que ha dat ser á tots y á tot veu l'hòm,
Gòig tan gran y tan pur que no te nòm!

641¿Qui, puix, en los alts cèls no pren son llòch?
Si es sòls el mon hon vich al cèl breu pas
¿Com pèrch temps que tant val y llest no em mòch
Y tot lo que vòl Deu al punt no fas?
Si tan gran llum me da ¿com veig tan pòch?
¿Per qué de la trist nit del mon faç cas
Y no faç lo que tants de sants han fet
Y sent tan bò com élls al cèl vaig dret?

649Tú, que Deu tens per nòm, y òus lo crit ver,
Que al fí plé ya de fé lo meu pit dá;
Tú, que al mes mal si vòls, sant el pòts fer,
Si em pèrch en lo fòsch mon, dam ta gran má;
Y, puix, per tos alts juins m'has dat lo sér,
Fes lo que per un fill, qu'es vòl, se fá...
Ou los pregs del meu còr... dam un bòn fí,
Ya que has dat en la creu ta sanch per mí.

657Y tú, llòch de lo Cit, á qui tant vòl
Lo meu còr ¡oh! ¡quin gòig si et plau mon cant!
Tú el prat per tos fets, tú á qui el cèl sant
A mills les flòrs te dá y un tan clar sòl,
Y als peus la mar y et ciny ab son blau mant...
Lláu dá al Deu que pa tu tan bò y dolç fon;
Lláu á Deu jòrn y nit lo cèl, lo mon.

 Benito Altet y Ruate.