Aquesta pàgina ha estat revisada.
1991
David Crystal, A Dictionary of Linguistics and Phonetics, Oxford, Basil Blackwell, 3a edició, p. 342:
system (-atic, -ic) In its most general sense, the term refers to a network of patterned relationships constituing the organisation of LANGUAGE. Language as a whole is then characterised as a system (cf. the 'linguistic system of English', etc.) – and often as a HIERARCHICALLY ordered arrangement of systems. In one view, the 'language system' is constituted by the phonological, grammatical and semantic systems.
1992
Maria Francisca Xavier i Maria Helena Mateus, Dicionário de termos linguisticos, vol. 1, Lisboa, Cosmos, p. 340:
sistema linguístico Sistema abstracto correspondente à língua partilhada por um grupo social ou regional.
1998 Manuel Pérez Saldanya, Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, Diccionari de lingüística, Oliva, Colomar Editors, pp. 303-304:
sistema Conjunt d’elements lingüístics que mantenen una relació formal o semàntica en la qual les interrelacions són mútuament exclusives (dos membres d’un mateix sistema es troben en distribució complementària) i mútuament definidors (el valor d’un membre és delimitat per relació als altres membres del sistema). El terme pot remetre tant a la llengua en la seua globalitat com a algun conjunt d’elements lingüístics organitzats. Des d’aquesta perspectiva, es pot parlar de sistema pronominal, sistema verbal, sistema fonològic, sistema vocàlic, etc. La noció de sistema fou introduïda per Ferdinand de Saussure per a definir la llengua com un sistema de signes que pot descompondre’s en tota una sèrie de sistemes o subsistemes. El concepte representa una elaboració de la noció tradicional de paradigma, però es diferencia d’aquest pel fet que emfasitza la relació establida entre els elements en lloc dels elements mateixos.
