1639
Marc Antoni Ortí, Siglo quarto de la conquista de Valencia, dedicatòria als jurats de la ciutat de València, f. 2v:
En algun temps (i no tan antic que jo no l’haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació de la llengua valenciana que quan en les juntes de la ciutat, Estaments i altres Comunitats, algu dels valencians que es trobaven en elles, se posava a parlar en castella, tots los demes s’enfurien contra ell, dient-li que parlas en sa llengua […] i encara ha arribat est costum a introduir-se estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana, pero també en oblidar la valenciana.
1667
Joan Baptista Ballester, Ramellet del bateig del fill y fillol de València y apostòlich sanct Vicent Ferrer, València, dedicatòria al lector, reproduïda per J. Ribelles, op. cit., II, p. 35:
[…] que sia la llengua valenciana millor que totes les de Europa […]
1732
Carles Ros, Práctica de orthographía, para los dos idiomas castellano, y valenciano.
1736
Carles Ros, Tratat de adages, y refranys valencians, y pràctica per a escriure ab perfecció la lengua valenciana.
1740
Joan Carles Amat, Tractat breu, y explicació dels punts de la guitarra en Idioma Valencià […] per a que´ls naturals, que gustaren de dependre, y no entengueren la explicació Castellana, puguen satisfer son gust en este breu y compendiós estil.
1752
Carles Ros, Qualidades, y blasones de la lengua valenciana, València.
1761
Gregori Maians i Siscar, Carta a Juan de Vega Canseco (Oliva, 1-6-1761), reproduïda dins de l’edició facsímil d'Institucions dels Furs, y Privilegis del regne de València, de Pere Hieroni Taraçona:
[…] Para esto es menester aplicarse algo a la lengua valenciana, como en otro tiempo hacían los grandes hombres.
1762
Tomàs Serrano i Pérez, Fiestas seculares, con que la coronada ciudad de Valencia celebró el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de su esclarecido hijo, y ángel protector S. Vicente Ferrer, apóstol de Europa, València, p. 237:
Tu lengua, la lengua valenciana, que comúnmente hablamos, lengua de nuestra Corte, se hizo lengua verdaderamente universal […]
