Vés al contingut

Pàgina:Dictamen AVL 2005.djvu/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

1589-1628

Pere Joan Porcar, Dietari 1589-1628; Antologia de l'editorial Alfons el Magnànim, pp. 87-88:


695. Cançó en alabança de mossén Francés Jeroni Simó en totes les llengües: VALENCIÀ [...] CASTELLÀ [. ..] ARAGONÉS [.. .] CATALÀ [. ..] MALLORQUÍ [...] PORTUGUÉS [...] BISCAÍ [. ..] FRANCÉS [...] NEGRE [. ..] MORISCO […]

1737

Gregori Maians i Siscar, Orígenes de la lengua Española, vol. I, p. 58:


Los Dialectos de la Lengua Lemosina son la Catalana, Valenciana y Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos Vocablos de la Francesa, la Valenciana de la Castellana. […] De todas las tres la más suave, i agraciada es la Valenciana, i no me lo hace decir la passion.

1851

V. Boix: «Censura oficial» al «Diccionario» de J. Escrig, València, p. XIII:


La lengua valenciana se halla comprendida por los geógrafos modernos en las seis grandes familias en que subdividen las lenguas europeas, agragándola a la «thracopelasgica ó greco-latina»: y Mr. Balbi subdivide á los romanos en catalanes, valencianos y mallorquines en España; langüedocianos, provencianos, delfineses, leoneses, auvernianos, lemosines y gascones en Francia […]

1853

Josep Brusola, El amic dels llauradors ó aforismes rurals (Composts en catalá y castellá per D. Narcís Fagés de Romá […] y traduits al valensiá per un Amic dels Llauradors).

1854

Josep Bernat i Baldoví, Lo Virgo de la Vicenta y l'Alcalde de Favara (Comedia en un acte y en vers, publicada l’any 1854 en vulgar valencià, ara novament catalanitzada per un revolucionari del 1854); Benimàmet. s.a.