Pàgina:Dictamen AVL 2005.djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


1949

J. Ballester, Temps de quarantena (1939-1959), València, p. 52:

[…] en crear-se, l’any 1949, la Sección de Literatura y Filología de Lo Rat Penat, i en conseqüència els Cursos de Llengua. S'hi va esdevenir un enfrontament entre valencià i català, al voltant d’un text molt explícit de Manuel Sanchis Guarner […]

1953

Nicolau Primitiu, Conferència de clausura del Curs de Gramàtica de Lo Rat Penat. Exemplar mecanografiat, València, s. d.:

No pergau l’esment en la vostra brega feixuga de desasinar i llimar la parla, que la llengua valenciana és ronegament una llengua regional, tal mateix com la catalana i la mallorquina, totes tres tenen llur gramatica i abundosa i selecta literatura; no obstant no passen d’estar llengües regionals […]

1964

A. Igual Úbeda, La llengua valenciana. En «Valencia», suplement de Levante, núm. 384, València, 21 de novembre del 1964:

Està clar per a mí que el valencià és un idioma romànic, com el català i tots aquells que s’inclouen dintre la denominació de «llengua d’oc», com el provençal, entre altres […]

1977

Miquel Adlert Noguerol, «En defensa de la llengua valenciana», dins El Pensament valencianiste de Miquel Adlert, València, l’Oronella, 1998, p. 60:

En «Retorn a la fidelitat valenciana» he posat un eixemple de les diferències entre valencià i català i que és l'Evangeli de la missa que acabava d’oir. És el text llatí, una traducció meua i el text d’una edició catalana. I entre el text valencià i el català —onze línies de quartilla a màquina—, hi ha més de xixanta diferències de les distintes classes.
Perqué les diferències entre valencià i català són: De lèxic; per conservació de la paraula ibèrica, germànica, àrab, mossàrab. De procedència extrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix ètim llatí. Morfològiques: diferència d’alguna lletra, lletra de més o manco. Semàntiques: paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. Fonètiques, que son les més.