Pàgina:Dictamen AVL 2005.djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

1930

Teodor Llorente i Falcó [amb el pseudònim de Jordi de Fenollar], En defensa de la personalidad valenciana, València, pp. 71-73:

"Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más. […] debe procurarse por todos los medios posibles, aunque «sin imposiciones centralistas», suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.

1930

Emili Gómez Nadal, ressenya de La llengua valenciana de Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:

"[…] hem de treballar en la gestació d'un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D'ahí que afirmem l'unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; […] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i l’Alguer, germanes de llengua.

1930

Teodor Llorente i Falcó [amb el pseudònim de Jordi de Fenollar], Acció Valenciana, 3, p. 2:

"La creació de places regionals a l'Acadèmia espanyola va estar, segurament, una martingala per a produir una equivocació col·lectiva. Per a que no resultara massa declarada la persecució decretada [per la dictadura de Primo de Rivera] per una banda contra les llengües hispàniques, per a enlluernar amb la concessió d'uns puestos a l'Acadèmia [Espanyola] […] la llengua és única i per eixir dels dialectes més tancats, crec que devem seguir un programa de concessions mútues mínimes […] Ja vaig proposar en un article [Las Provincias, abril] la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.

1930

Josep Sanchis Sivera, Acció Valenciana, 5, p. 2:

"A Barcelona anava jo a l'Institut d’Estudis Catalans i vaig contribuir amb aportacions valencianes a la confecció de les normes ortogràfiques. Estes normes no em semblen