Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
2002
Jordi Colomina, «El valencià dins l'espai occitano-romànic: Paral·lelismes lèxics i fraseològics», dins la revista Paraula d’Oc, núm. 5, València, juliol 2002:
D'ençà dels inicis de la filologia romànica, al primer terç del segle XIX, i fins al primer terç del segle XX, la nostra llengua valenciana-catalana-balear va ser considerada sense discussió com a part constitutiva de la llengua d’oc. I no tan sols per part dels filòlegs estrangers: des de Manuel Milà i Fontanals fins als darrers texts d’Antoni M. Alcover, la nostra llengua va ser considerada com a una de les varietats de la llengua occitana.
Encara al 1954 Joan Fuster (1967) parlava de «les regions de la llengua d’oc d’un i altre costat del Pirineu —entre elles el País Valencià—» i F. De B. Moll (1974) arribava a afirmar que «pot esser que originàriament el català formàs una unitat amb les parles occitanes o de llengua d’oc».
2003
Jordi Colomina, «Als germans de Catalunya» (parlament pronunciat davant del Ple de la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans en la reunió celebrada el dia 11 d’abril del 2003 en la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia de la Universitat de València), publicat en el periòdic Levante i en la revista Paraula d’Oc, núm. 6:
Al costat de les crítiques cal oferir solucions. Estes són les que jo vos propose. Per una banda, continuar la pràctica habitual en l’interior de cadascun dels nostres països d’anomenar, en els usos quotidians, la llengua comuna, valencià i llengua valenciana en
València, i català i llengua catalana en Catalunya. I per una altra banda, introduir, al costat d’eixes denominacions, per als usos més formals (administratius, universitaris) i sobretot de cara a l’exterior dels nostres països, un nom integrador i hereu de la tradició confederal dels nostres pobles. Eixe nom podria ser, arreplegant els tres gentilicis que apareixen en els nostres estatuts d’autonomia, idioma valencià-català-balear o, simplement, valencià-català-balear. I si sembla massa llarg, es podria reduir –seguint precedents com ara gallego-portugués o serbo-croat– a idioma valencià-català o, simplement, valencià-català.
