Pàgina:Dictamen AVL 2005.djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.





ANNEX 7

SELECCIÓ DE TESTIMONIS ON ES DOCUMENTA
L’ÚS DE TERMES DISTINTS DE VALENCIÀ I CATALÀ

PER A REFERIR-SE A LA LLENGUA DELS VALENCIANS

1579

Traducció castellana de les poesies d’Ausiàs March, feta per Jorge de Montemayor:

Las obras del excelentissimo poeta Ausias March, Cavallero Valenciano. Traduzidas de lengua Lemosina en Castellano.

1801-1808

Gaspar M. de Jovellanos, carta al canonge de Tarragona C. Gonzalo de Posada, reproduïda per P. Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p. 5:

Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana […] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares […]

1804

Antoni Febrer i Cardona, Principis generals de la llengua menorquina, Maó, manuscrit:

[el títol d’aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta illa fonc fundada de valencians, catalans, etc., els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s’anomenava llemosina […]

1868

Comentari del periòdic barceloní La Montaña de Montserrat, dirigit per Víctor Balaguer, Las Provincias, 19 d’agost:

¿Por qué hemos de llamar lengua «lemosina» a la nuestra? Los escritores valencianos, lo propio que también hicimos los catalanes durante algún tiempo, siguiendo una falsa y ridícula rutina, llaman «lemosín» a nuestra lengua […] ¿Por qué hoy, en el grado de crítica, de inteligencia y de perfección á que se ha llegado, por qué hoy hemos de continuar llamando lemosina á la lengua catalana? Llámesela valenciana, mallorquina ó catalana