la humanitat, comensa de ser la vall dels sepulcres. Comensa en la Tomba dels Jutjes y segueix capavall coberta de lloses sepulcrals; á la banda de Jerusalem té les dels moros, entre les quals hem sentit cantar elegies á un marabut; á la banda esquerra té les dels juheus, com si esperassen veure desde la tomba la Ciutat Santa. Part d' avall, fets d' un gran bocí de roca viva, blanquejan los sepulcres de Zacarías, occisus inter templum et altare; lo de Josafat y 'l d' Absalon, que té una obertura á la alsada de tres metres, ahont los noys tiran pedres y malediccions al fill dolent y desnaturalisat que perseguí á son pare. Montanya amunt hi há la Tomba dels Profetes.
Getzemaní—Al costat mateix del sepulcre de la Verge s' obre la Cova de Getzemaní en la roca; es fonda y trista y está convertida en capella per los Pares Franciscans. Entrant al Hort se troba la Roca dels Apòstols, hont Jesús deixá los tres predilectes, dihentlos: vigilate et orate, y 'l cor se 'n va vers les set oliveres colossals, testimonis muts de les tristeses del Home Deu, en l' última vegada que 'l visitá. Ses arrels nuoses se regaren ab ses llágrimes y suor de sanch, y, després de dinou segles, encara tendrejan, com si á l' hora de sa mort Ell los hagués concedida l' inmortalitat. Fora 'l clos del jardí se ensenya 'l lloch hont Jesús rebé 'l bes del sacrílech Judas, ab aquell mot capás de rompre una pedra: ¿Amice ad quid venisti? Més avall hi há 'l Pont del Cedron, ahont, al tirarlo daltabaix los juheus, s' estamparen sos sagrats genolls en la roca. Desde
